Dels seus salms a la Verge, l’historiador Felip Pedrell va qualificar-les de «hermoses composicions», i davant d’una seva missa a vuit veus va exclamar-se de la intel·ligència del compositor (Pedrell, 1908). Però abans de Pedrell pràcticament ningú no s’havia interessat per Josep Gaz.
El 2012, Música Antiga de Girona va dedicar tot un disc a Josep Gaz.
El de Josep Gaz fou un dels mestratges llargs al capdavant de la capella musical de la seu gironina, però no pas exempt de vicissituds. El pas del segle XVII al XVIII va venir marcat per la Guerra de Successió que, no podria ser d’altra manera, afectà i molt la regularitat de la vida musical de la catedral. En efecte, entre els anys 1703 i 1706 fou suspesa la capella per causa de l’ambient bèl·lic, un període que migpartí l’activitat de Gaz a Girona.
Josep Gaz –o Gas, si fem cas d’alguna variant ortogràfica amb un cert èxit historiogràfic– va arribar a Girona el 1690, dos anys després de la mort del mestre Francesc Soler i de la substitució transitòria de Gabriel Argany, i s’hi va jubilar al cap de vint-i-un anys, el 1711. Després encara va ocupar la plaça de tenor, benefici que se li havia concedit a mena de jubilació.
Josep Gaz havia nascut a El Martorell el 20 de març de 1656 i es va formar com a escolà cantaire a la catedral de Barcelona, on deuria rebre l’educació musical de la mà de Lluís Vicenç Gargallo. Des de les seves primeres obres fins a les que s’han de situar en la seva llarga etapa gironina, el llenguatge de Gaz va anar modificant-se i enriquint-se, tant per les majors disponibilitats de la capella com per les novetats estilístiques que va anar incorporant-hi.
En la catalogació de la seva obra s’han inclòs 154 composicions (Pujol i Coll, 2011), per bé que segurament n’hi deuen haver més, per exemple, entre les partitures anònimes que guarda el fons de la Catedral de Girona, ara repartit entre l’Arxiu Diocesà de Girona i la Biblioteca de Catalunya. Llevat de vuit peces, tota la seva producció és de tipus religiós, tal com correspon a les obligacions del seu càrrec catedralici: 51 obres litúrgiques en llatí i 95 obres religioses en romanç, sobretot vilancets, per a determinades festivitats.
Si bé va mostrar-se com un polifonista ambiciós, expert però tanmateix conservador en les seves obres litúrgiques en llatí –precisament les que Pedrell va admirar–, en la seva nombrosa producció de vilancets fou més amatent a les novetats que venien d’Itàlia. Amb la incorporació de recitatius i àries, els seus darrers villancets adopten formes properes a la cantata, com per exemple el que va dedicar a la Immaculada, La Concepción de María, o Del globo celeste, dedicat a sant Francesc Xavier. D’altra banda, a poc a poc es va normalitzant l’ús dels violins, que substitueixen el protagonisme de les xeremies i els altres instruments d’alè que tocaven els ministrils.
Amb més valor testimonial que musical, amb Josep Gaz ens arriben les primeres notícies d’una certa activitat operística. Tot i que no tenim la seguretat que sigui datable a Girona, a l’arxiu catedralici es conserva un fragment molt curt de la Comedia de afectos de odio y de amor, de Calderón de la Barca, i que Gaz va musicar. També es conserven algunes altres mostres escadusseres que el deslliguen de la seva activitat de mestre de capella: dos solos “humanos” (és a dir, no “a lo divino”, sinó profans), alguns “conciertos” que semblen més aviat exercicis de composició, i un curiós solo del 1711, Venid mortales, dedicat a la tornada del bisbe borbònic Miquel Joan de Taverner, tan sols uns anys després de la triomfal rebuda de la ciutat i la seu a l’Arxiduc Carles d’Àustria. La truita s’havia girat.
Engrunes autobiogràfiques
Josep Gaz mateix va escriure una breu recensió de la seva trajectòria professional al frontispici del Llibre dels Escolans que ell va encetar:
“… Y per curiositat me ha paregut a mi Joseph Gaz pvre, posari en nota los escolans antecedents desde que entrí per Mestre de Capella en esta Sta. Isglesia que fou lo die 16 del Mes de Juliol 1690, que antecedentment obtingui deu Anys lo serne en la Isglesia Parroquial de la Ciutat de Mataró, y consecutivament sinch anys en la Insigne Parroquial Isglesia de Sta. Maria del Mar de la Ciutat de Barcelona, y de allí vinguí a esta Sta. Isglesia de la present Ciutat de Gerona.”
Font: Llibre dels Noms i Cognoms dels Escolans, 1708, f. 1. Arxiu de la Catedral de Girona.
Músics de la capella en temps de Josep Gaz
- Joan Bosch Verdalet, organista, violí, tenor
- Fèlix Borrell
- Salvador Campeny, baixó
- Gabriel Camps
- Miquel Canals, contralt
- Joan Cordoneda o Cardoneda
- Francesc Deviu, primer violí
- Pare Eudalt, cantor
- Romuald Estany, contralt
- Joan Baptista Farró
- Gabriel Gallo (o Galló), violó
- Aleix Gaubert
- Anton Gaudí, contralt
- Jaume Gayolà, violó
- Josep Gaz, mestre de capella, tenor
- Josep Geonés
- Gaspar Gibert
- Josep Antoni Lizondo, violí
- Manuel (o Emmanuel) Jubert
- Anton Mallol, contralt
- Joan Baptista Massip, tenor
- Nicolau Mestres, tenor, violí
- Bibliografia
- Josep Oliva
- Josep Ostenc
- Joan Pagès
- Narcís Pubill
- Martí Puig
- Francesc Ribas
- Josep Rius
- Sebastià Roig, baixonista
- Tomàs Rovira
- Joan Serrat
- Marià Sol
- Carles Subias
- Josep Torner, cantor
- Antoni Torrent, mestre de capella
- Joan Ombert (o Umbert), baixonista
- Antoni Valls
- Joan Verdalet (fill), organista
- Jaume Viart, corneta
- Josep Vilaplana
- Josep Xandri
(Font: Pujol, 2015)
Enllaços d’interès:
El barroc musical gironí 