Un cop estructurada la capella, el capítol de la catedral va procedir a convocar oposicions per al mestre de capella que havia de conduir-la, l’octubre de 1630. El sacerdot Tomàs Cirera va ser-ne l’únic candidat i, per tant, tot i algunes reticències va passar a ser el primer mestre de la reformada capella catedralícia (Civil, 1969).
D’origen barceloní, poca cosa se’n sap, de la biografia de Tomàs Cirera. En resta, a les actes capitulars, l’amonestació que li fou advertida per la negligència a l’hora d’instruir els escolans i en acudir a la classe diària de cant a la qual estava obligat. Però sí que se’n conserven tres obres de factura molt similar: a vuit veus repartides en dos cors, sense cap particel·la o indicació del baix continu. Per tant, no hi ha cap seguretat del tipus d’instrumentació amb què aquestes peces foren acompanyades, per bé que, tenint en compte el càrrec d’organista present a la capella, cal deduir-ne almenys l’orgue, encara que només fos doblant les veus. Sí que, en canvi, s’hi testimonia la pràctica de la policoralitat, el tractament diferenciat i sovint per blocs dels dos cors.
Totes tres obres de Cirera es conserven a la Biblioteca de Catalunya. Si Tened a la justicia (1632) és una obra dialogada que relata una detenció sense que pugui especificar-se’n el context, Qué vienes de ver, Teresa (1634) és dedicat al Santíssim Sacrament i s’emmarca en la processó de Corpus, tot fent referència al seu bestiari (Civil, 1969):
"Qué vienes de ver, Teresa, tan llena de admiración? Vi a Diós en la procesión, la giganta y el gigantón, el dragón y la dragonesa.”
En canvi, A qué nos convidas, Bras, també al Santíssim Sagrament i sense datar, utilitza el text d’una letrilla de Gòngora per combinar-lo amb unes cobles centrals usades també en un altre villancet de Joan Pau Pujol (Civil, 1972: 19).
Abans Parellada no es va fer càrrec de la capella, varen precedir-lo un seguit d’interinatges que contrastaven amb l’estabilitat de l’organista Joan Verdalet, durant el qual es va prestigiar la seva labor compositiva. Durant les maitines de Nadal de 1652, Joan Verdalet i la capella de música van representar dins la catedral de In festo Nativitatis Domini. Era un villancet, divertit i pintoresc, tant perquè mitjançant uns personatges força còmics s’hi alternava el català i el llatí, com perquè hi ha indicis, escrits a les actes capitulars, que fou representat, potser a l’estil dels antics drames litúrgics medievals.
Felip Parellada Alegret (1628-1669) era seglar, casat i emmainadat, detalls ben poc usuals si se’l compara amb els altres mestres de capella de la catedral, que solien ser eclesiàstics. La família va mantenir els vincles originaris de Vilanova i la Geltrú. Va menar la capella de la catedral de Girona entre 1661 i el 1669, any del seu decés. Va substituir-lo el seu fill, Felip Parellada Mata (1653-1704), que llavors només tenia setze anys, fins el 1682, any en què renuncià per retirar-se com a monjo al monestrir de Sant Esteve de Banyoles. Tanmateix, entre 1695 i va 1698 va ser organista i mestre de capella de la seva vila natal, Vilanova (Roig, 2017). Dels Parellada, pare o fill, només ens ha arribat una mostra de la seva producció, una obra a quatre veus i baix continu, Vamos a comer, señores, al Santíssim, que permet deduir molt poc, tant de la seva habilitat compositiva com del context musical catedralici durant la segona meitat del segle XVII.
Mestres de capella, entre Cirera i Parellada
- interinatge de Jaume Vidal, 1642-1645
- interinatges de Rafael Olmera i Rafael Llach
- interinatge de Lluís Vellado, 1646
- Joan Baptista Mallada, 1650 – 1652 (renúncia)
- interinatge de Francesc Anglasell
- Pons Asperans (o Vilasperans), 1652 – 1654 (+)
- Joan Baptista Ferrer, 1654 – 1656 (renúncia)
- Josep Mestres, 1656 – 1661
- Felip Parellada Alegret, 1661 – 1669 (+)
- Felip Parellada Mata, 1669 – 1682
Enllaços d’interès:
El barroc musical gironí 